Deu no existeix.
No és tan obvi que no hi ha Deu? Si no perquè hi ha tants debat sobre si existeix Deu o no?
Oi que ningú qüestionaria la llei de la gravetat? Ajuntem-nos tots i debatim si jo ara mateix llenço un gerro cap a dalt si es trencarà o no. Ningú ho posa en dubte, perquè és obvi.
Per tant només debatim aquelles coses de les quals no estem segurs, o dubtem d’elles. Degut que encara discutim l’existència de Deu. És obvi que després de milers d’anys la seva existència encara no ha sigut provada. No s’han aportat suficients probes, i això fa que jo digui: DEU NO EXISTEIX
No ens cal pensar tant per refutar l’existència de Deu, només us fa falta anar a qualsevol Hospital i veure-hi que realment no existeix, almenys no per aquelles persones.
Quantes vegades hem sentit d’algú que resa per algun familiar o estimat seu, quan aquest està a l’hospital al límit de la mort? Resant demanant-li a Deu que li ajudi a salvar-lo i que el curi el més aviat possible, al cap i a la fi Deu te el poder de les nostres vides no?. Després, aquesta persona mor. Llavors Deu ha deixar morir aquesta persona. Deu que era un home just i omnipotent, s’ha tornat en un home cruel per haver matat aquella persona. En aquest moment entra l’excusa dels creients de “algo va fer malament”, i ara si us plau contestem: creus que tots 6 milions de jueus mereixien morir als camps d’extermini nazi? Creus que cada dia que neix un nen al Vietnam amb malformacions o amb leucèmia ho mereixia? Creus que totes les dones lapidades a l’Àfrica per haver sigut “infidels” mereixia morir apedregada sense fer res?
Realment us creieu aquesta merda? A vegades penso que molta gent en comptes d’evolucionar, torna cap a enrere.
Em toca molt els collons veure veritables herois anònims, els quals uns imbècils atribueixen la seva valentia, voluntad, (com vulguis dir-ho) gràcies a Deu. Fins on arribarà això?
I recorda que l’Església és el negoci més antic de la història que s’aprofita de totes aquelles persones amb les mes mínimes preocupacions jurant que creient en Deu, tot serà més fàcil. I una merda.
Així penso jo, perquè Deu NO EXISTEIX.
http://es.wikipedia.org/wiki/Unicornio_rosa_invisible
http://es.wikipedia.org/wiki/Unicornio_rosa_invisible
Avui i ara, estàs vivint una vida, la teva vida. I sento dir-t’ho però tant tu, com jo, com la última persona que has vist en tenim només una.
De vegades trobem petits obstacles que ens impedeixen certs reptes, certes il•lusions que detenen la marxa cap endavant. De vegades creiem que tot està bé quan en realitat algunes coses estan malament. De vegades creiem que ho tenim tot segur i no ens adonem que en realitat la seguretat ja no depèn de tu sinó de l’altra persona. De vegades no trobes el sentit a la vida, però no et dones comte que la vida té sentit gràcies a tu.
Pot ser si que es dura la vida. És dura quan et sents sol, quan et fan sentir malament, quan creus que no hi ha ningú en qui puguis confiar, quan un amor se’n va, quan el mes mínim detall et fa plorar, o recordar coses que t'han passat, quan un amic et traeix, quan un ésser estimat se’n va, quan una il•lusió s’apaga. Però veritablement la vida es dura quan no aprens a valorar el simple fet de respirar el fresc aire que ara mateix estàs respirant, quan no dones gràcies per tenir el que tens, d’estar on estàs, d’ésser qui ets. La vida és només una oportunitat, creu-me una vegada tu o jo ens haguem anat tot tornarà a zero, perquè la vida haurà ja haurà acabat.
Per tant, que penses fer? Et quedaràs aquí sentat, desaprofitant el que només tu pots crear? Aprofita al màxim cada hora, cada dia i cada època de la teva vida. Així podràs mirar al futur amb confiança i al passat sense tristesa. Sigues tu mateix, però el millor de tu. Armat de valor per esser diferent i seguir tu mateix la teva pròpia estrella. No tinguis por de ser feliç, gaudeix d’allò que no es bell, i fes bell allò que no ho és. Estima amb tota l'ànima i fes brotar el cor d’amor. Oblida't del que hagis o no fet pels teus amics i recorda, el que ells han fet per tu. No et capfiquis en el que el món et deu i fixa't en el que li deus tu a ell. No et preocupis pel que la gent pensi o deixi de pensar de tu. Davant d’una decisió, pren-la tan segur com et sigui possible, i després oblida-la. Regala-li un somriure a qui t'ho demana, abraça als teus éssers volguts avui que hi són presents.
D'ara endavant serà decisió teva tot el que vulguis que passi en el teu futur, perquè en el teu present tu tens les portes del teu futur.
I recorda que vagis on vagis, et trobis on et trobis hi haurà algú pensant en tu.
